fbpx
877 01 21 01
Carrer Josep Maria Tarrasa, 3
Dermatitis en gossos (2019)

Que és la dermatitis?

La dermatitis en gossos és quan hi ha una inflamació de la pell. En general és una malaltia que causa picor i malestar per tot el cos, juntament amb lesions en zones concretes (orelles, barbeta, llom, panxa, potes, cua…).

Hi ha molts tipus de dermatitis, però a continuació explicarem breument les més comunes. Els tractaments de les dermatitis en gossos varia molt depenent del tipus de dermatitis, alguns poden ser aguts i puntuals i d’altres de per vida.

Dermatitis bacteriana

Aquest tipus de dermatitis o pioderma és causada per diferents bacteris (cocs, bacils,..) que es troben o no de forma normal en la pell de totes les nostres mascotes.

Causa una alteració de la barrera cutània, intensificant la picor. L’animal es rasca i això causa ferides (pústules), fent que tot plegat vagi a pitjor. En alguns casos pot arribar a causar immunosupressió.

Es prenen mostres de la pell inflamada i es miren sota microscopi.

El tractament varia segons el tipus de lesions. En alguns casos únicament amb xampús de tractament dermatològic podem reduir la població de bacteris i solucionar el problema. Altres casos només amb un xampú no és suficient i necessiten antibiòtics durant un període curt o llarg de temps i altres fàrmacs per treure la picor. En qualsevol cas, els banys setmanals són molt recomanables.

S’han de realitzar controls al microscopi quan acabem el tractament per veure si la sobre població de bacteris, s’ha reduït.  

Dermatitis Fúngica

En aquest cas la dermatitis en gossos, el problema radica en els fongs i llevats, com els dermatòfits o la Malassezia.

El tractament sol ser una mica més llarg, fins a 30 dies de durada. S’han de realitzar controls al microscopi per veure si el fong o el llevat s’ha eliminat definitivament.

Dermatitis parasitaria

Els paràsits també ens poden donar problemes inflamatoris a la pell. Els més comuns són Demodex, Sarcoptes, Otodectes, Cheyletiella, polls…

Les puces també poden donar una dermatitis, però en parlarem més endavant perquè causen una reacció al·lèrgica.

La base del tractament és una bona desparasitació, tant interna com externa, juntament amb el fàrmac més adient pel tipus de paràsit que hi hagi.

Dermatitis atòpica

És una de les patologies més comunes en la clínica veterinària de gossos i gats.

L’atòpia és una malaltia que causa un defecte en la formació de la barrera de la pell, i dóna lloc a una pell molt seca, que acaba formant escames i irritació, provocant molèsties i picors.

És un problema que durarà tota la vida de l’animal, i que anirà tenint més o menys intensitat segons l’època de l’any o l’estat general de la nostra mascota. Hi ha races, que per factors genètics tenen certa predisposició. Tots els que teniu un gos de la següent llista, segur que ja sabeu de que parlem:

  • West Highland White Terrier 
  • Bòxer
  • Llaurador
  • Dàlmata
  • Setter 
  • Pastor Alemany
  • Shar Pei 
  • Bulldog Francès

Un dels tractaments principals seria eliminar tots els possibles al·lèrgens, per això es recomanen banys setmanals i una correcta desparasitació. Es poden realitzar tractaments de curta durada (en el moment del brot) o de llarga durada (de forma prolongada en el temps). S’han de realitzar revisions periòdiques per modificar les dosis segons l’estat de la mascota.

Dermatitis al·lèrgica o per contacte

És la reacció de la pell quan entra en contacte amb alguna substància irritant o al·lèrgica. Les lesions se solen localitzar a les zones sense pèl, tot i que es poden donar en la resta del cos.

La dermatitis al·lèrgica per picada de puça (DAPP) és una patologia freqüent en animals que no estan correctament desparasitats. La pell reacciona a la saliva que injecten les puces en picar, i juntament amb els seus excrements, causen picor sobretot a la zona lumbar.

En aquest cas, el tractament s’ha de fer a la nostra mascota (antibiòtics i desparasitacions) i a l’ambient (rentar el seu llit i joguines, i també el sofà o altres zones on l’animal estigui habitualment).

Dermatitis humida

Les lesions d’aquesta dermatitis en gossos, són característiques i les localitzacions més comunes són a plecs del nas, barbeta, coll, dors de les extremitats i base de la cua. L’animal es mossega les zones on hi ha les lesions, fet que provoca un augment la irritació i per tant de la picor. Són lesions que estan constantment infectades.

El tractament es basa en antibiòtics i cures diàries de les lesions. S’ha d’evitar que l’animal es continuï llepant per tant, segons la zona, haurem de fer servir un collar isabelí.

Serveis

Dermatologia

Tractem malalties de la pell de gossos i gats. Cada dia són més les cures demandadospor diferents causats per diferents ...
Leer Más

Dermatòleg Carlos Vich

Veterinari especialista en dermatologia Un dels millors veterinaris especialistes en dermatologia del país, passa consulta a la nostra clínica veterinària ...
Leer Más
Antiparasitari per gossos (2019)

Antiparasitaris

Anem a veure uns petits consells per aplicar l’antiparasitari per gossos. Aquest any la calor està arribant amb un cert retard, tot i les baixes temperatures, es prepara una primavera durant la qual haurem de tenir molt en compte la protecció dels nostres animals de companyia. Quan augmentin les temperatures, a causa de les pluges recents que hem tingut serà un mitjà perfecte per al desenvolupament dels insectes.

Quin antiparasitari comprar

Donat el desconeixement de molts propietaris sobre quin tipus d’antiparasitari extern és més efectiu, en aquest post vaig a aclarir alguns dubtes que se’ns plantegen en el dia a dia i recomanar algunes bones pràctiques sense entrar en marques.

Al mercat hi ha una infinitat de marques d’antiparasitaris externs. Cal aclarir que no existeix l’antiparasitari perfecte i és freqüent que s’hagi de fer un ús combinat d’antiparasitaris en funció del tipus de vida que faci l’animal, amb la qual cosa, personalitzem la seva protecció.

Quina pregunta hem de plantejar-nos en comprar un antiparasitari? Un error habitual és plantejar-se quant dura, la resposta sempre és: un, tres, sis o fins a vuit mesos. La pregunta correcta ha de ser ¿quins paràsits cobreix? ¿I durant quant de temps cobreix a cada un? Això farà que sigui més fàcil escollir.

En més d’una ocasió ens trobem animals de companyia parasitades, freqüentment per puces, però convenientment  amb un collaret que dura 6 mesos. És llavors quan el seu propietari ens comenta “no ho entenc, li vaig posar al meu gos el collaret fa dos mesos i el collaret dura sis”. És possible que aquest collaret en concret, dels 6 mesos que dura, cobreixi les puces durant 3 o 4 setmanes i la resta de paràsits durant els sis mesos. Això passa amb tots els antiparasitaris, és per això que recomanem l’ús combinat d’antiparasitaris.

El millor antiparasitari per gossos

Habitualment sempre hi han alguns laboratoris líders que dominen el mercat, el que sempre recomanem és que compreu en llocs de confiança i on podeu ser assessorats, bàsicament en clíniques veterinàries o farmàcies.

Els antiparasitaris de grans superfícies o supermercats no són vàlids. La majoria l’únic component que tenen és citronel·la i evidentment no són suficientment eficaces per cobrir la protecció davant els paràsits.

Com posar l’antiparasitari al meu gos?

Pipetes antiparasitaries per gossos

La veritat és que és un procediment senzill, només haureu de tenir en compte uns detalls.

Primer i el més important assegurar-se que l’antiparasitari per gos escollit sigui acord al rang de pes del teu gos. Si posem una pipeta inferior al seu pes, quedarà desprotegit. Si posem una pipeta per sobre el seu rang de pes, pot provocar reaccions al·lèrgiques.

Assegurar-vos que en el moment d’aplicar l’antiparasitari el gos no hagi passat per un bany en els tres dies anteriors, tampoc és recomanable banyar-lo tres dies després de l’aplicació.

A l’hora d’aplicar-ho la zona ideal és la zona de la creu (entre l’inici de l’esquena i la nuca). En gossos de raça gran es pot fer en diversos punts de l’esquena. Aquesta zona és ideal perquè ens assegurem que el gos no ho lleparà.

En gossos de pèl mitjà i llarg sobretot aparteu el pèl perquè el líquid antiparasitari contacti amb la pell.

Aquí us deixo un vídeo molt curt perquè acabeu de tenir una idea més clara.

Collar antiparasitari per gossos

Per posar un collar antiparasitari per gossos, el més important és la seva subjecció. El collar no ha de quedar massa solt, hem de mirar que el collar estigui en bon contacte amb el pelatge del gos. Evidentment tampoc ha de quedar excessivament estret, ja que li dificultaria la respiració. La mesura ideal és que puguin passar dos dits per sota el collar sense haver de forçar.

I aquí un altre vídeo.

Recomanacions per una bona protecció

Les recomanacions de Les Corts Clínica Veterinària són:

  • Pregunta al teu veterinari i informa’t
  • Antiparasitari combinat: pipeta o masticable mensual més el collaret antiparasitari.
  • Aplica els collarets abans que arribi l’època dels insectes.
  • Evitar deixar sense protecció a la teva mascota. És interessant utilitzar recordatoris en agendes per saber quan li tocarà de nou la desparasitació externa.

És molt important portar al dia la desparasitació, amb això evitem infinitat de malalties que poden transmetre els paràsits. Des dermatitis al·lèrgica per la picada de la puça, fins a malalties sanguínies: Ehrlichiosis, Rickettsa, hemoplasmosis o leishmaniosi entre d’altres.

Davant el dubte recorda la nostra fórmula PROTECCIÓ + ANTICIPACIÓ = PREVENCIÓ

[orbital_cluster columns=”3″ excerpt=”default” links=”follow” postperpage=”9″ pages=”8288,7987,5162″]
L’anàlisi de sang com a eina preventiva en gossos i gats

Avui dia l’anàlisi de sang, és en una eina de diagnòstic i preventiva molt habitual.

Per sort dels nostres companys peluts, ara com ara els propietaris d’animals de companyia són més conscients de la cura i el benestar dels gossos i gats.

Fa uns vint anys era poc habitual fer analítiques de sang i proves complementàries periòdiques per testejar l’estat de salut de l’animal, encara que estigues saludable.

Això ha canviat, per exemple, en el nostre cas ja són molts que utilitzen els serveis dels plans de salut per tal de tenir una major cura.

Quan fer una anàlisi de sang?

Moltes són les situacions en què es fa necessari conèixer l’estat de salut del nostre company. Aquestes són les més habituals:

  • Està malalt. Per d’esbrinar on està afectant la malaltia i com.
  • Una vegada diagnosticat. Necessitem saber la magnitud de la malaltia, o bé fer un seguiment de l’evolució d’aquesta.
  • S’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica. I hem de saber de segur l’estat de salut per saber com respondrà a l’anestèsia.
  • Està sa i necessitem fer-li un xequeig.

Anàlisi de sang quan l’animal està malalt

Farem anàlisi de sang, quan l’animal mostra indicis de malaltia, la majoria de vegades hi ha canvis en els òrgans, que es poden apreciar via analítica.

Bioquímica

  • insuficiències renals,
  • hepàtiques,
  • pancreàtiques,
  • problemes endocrins

Hemograma

O per l’hemograma que ens dóna informació sobre el nombre de glòbuls vermells, blancs, l’hematòcrit i plaquetes.

El més recomanable és fer un hemograma i una bioquímica completa.

Com completar les analítiques?

En alguns casos, cal complementar aquestes proves amb la determinació d’anticossos de paràsits, virus o bacteris. Aquest poden ser els causants de la leishmaniosi, ehrlichiosi, rickettsiosi, hemoplasmosi, borreliosi o leptospirosi que es troben darrere de moltes de les malalties dels nostres animals de companyia.

Prevenció

D’acord a un model de funcionament basat en la medicina preventiva, des de la nostra clínica recomanem que en cas d’animals sans, es  realitzin analítiques de manera anual per poder-nos anticipar a malalties  que encara es troben en fase asimptomàtica.

És d’aquesta manera com detectem casos d’insuficiències hepàtiques i renals incipients o d’anèmies que necessiten ser investigades fins arribar a l’origen del problema. I així donar solucions i re-orientar els nostres clients abans que apareguin complicacions vitals.

Independentment de l’edat del teu animal de companyia, les proves de diagnòstic periòdiques us ajudaran a prevenir futures malalties

Síndrome respiratori de les vies altes en gossos i gats.

Durant l’època de menys calor, és interessant corregir el síndrome respiratori de les vies altes dels nostres gossos i gats. Es tracta d’una obstrucció congènita de les vies respiratòries altes que afecta sobretot gossos de conformació braquicefàlica (morro xato): Bulldog anglès i francès, Boston terrier, Carlí, Pequinès, Shi-Tzu, Lhasa Apso i gats com el Persa o l’Himalaià. En aquest síndrome poden coexistir varis processos alhora, cosa que donarà diferent graus de malaltia si existeixen:

  • Orificis nasals petits
  • Paladar tou allargat
  • Col·lapse de la laringe
  • Eversió dels cartílags laringis
  • Hipoplàsia traqueal

Poden aparèixer diferents signes de malaltia més o menys greus que augmentaran considerablement en situacions d’estrès, temperatura i humitat ambiental altes. La simptomatologia és molt variada:

Intolerància a l’exercici prolongat

  • Ofec
  • Tos
  • Secrecions abundants per la boca
  • Sorolls respiratoris marcats, roncs
  • Dificultat per captar i transportar l’oxigen
  • Vòmits, arcades
  • Dificultat per dormir
  • Desmais

Es fa necessària la correcció quirúrgica d’aquesta malformació cap a l’any de vida i abans que apareguin signes greus de malaltia, ja que l’aparell digestiu també es veurà afectat a llarg termini.

La intervenció quirúrgica consisteix en extreure la part justa de paladar tou que xoca amb l’epiglotis i en fer els orificis nasals més grans, facilitant d’aquesta manera l’entrada d’aire a les vies respiratòries.

A la Clínica Veterinària Les Corts realitzem aquesta cirurgia mitjançant tècniques acurades i actualitzades evitant tant el sagnat com la inflamació. Amb això aconseguim la millora substancial de la qualitat de vida dels gats i gossos als que intervenen.

Hem establert uns protocols per tal de mantenir la seguretat durant les intervencions. Es basen en els exàmens previs a l’anestèsia per conèixer el risc del pacient i poder actuar en conseqüència utilitzant fàrmacs específics per a cada pacient, tot pensant en el millor per l’animal.

Por a l’anestèsia

El teu animal de companyia s’ha d’operar i tens por a l’anestèsia?  Preguntes i respostes per vèncer-la.

És molt normal que com a propietari, un mateix estigui preocupat quan ha de sotmetre al seu animal de companyia a aquest procediment i se li plantegin dubtes, alguns dels quals resoldrem breument.

Què és l’anestèsia?

És un estat de sedació profunda i pèrdua de consciència durant el qual un pacient és incapaç de sentir dolor i té una relaxació muscular suficient com per poder-lo sotmetre a una procediment quirúrgic o dental. Els medicaments anestèsics s’administren a través d’injecció o per mitjà de gasos inhalats.

Quan s’utilitza l’anestèsia?

Per a alguns pacients i alguns procediments, l’anestèsia local és una opció. Quan es requereix sedació profunda, l’anestèsia general és la millor opció. L’anestèsia general s’utilitza per a cirurgies més invasives o procediments que podrien ser molt dolorosos com la reparació d’un ós trencat o la manipulació en les cavitats toràcica o abdominal. La cirurgia no és l’únic moment en què es recomana l’anestèsia, s’utilitza habitualment per fer radiografies dentals o d’altres zones del cos quan el posicionament és dolorós o per a exploracions dentals complertes.

Quins són els riscos de l’anestèsia?

Sempre existeix el risc d’una reacció adversa quan fem servir qualsevol agent anestèsic, no importa si es tracta d’una sedació lleu a curt termini o per a una anestèsia general completa que
dura diverses hores. S’estima que aproximadament 1 de cada 100.000 animals tindran algun tipus de reacció a un agent anestèsic. Aquestes reaccions poden variar des de lleu inflamació en el punt d’injecció o disminució en la despesa cardíaca, fins a un episodi en xoc anafilàctic o la mort. No obstant això, molts experts cataloguen el risc de mort per anestèsia com a menor al risc de patir un accident mentre es condueix cap al centre on se sotmetrà l’animal a l’anestèsia. Un altre perill potencial associat amb l’anestèsia es planteja si el gos o gat no va fer el dejuni adequat a la seva intervenció.

Abans del procediment anestèsic cal:

  • Tenir una història completa dels problemes mèdics actuals i passats de l’animal
  • Fer una analítica sangínia per conèixer les funcions renal i hepàtiques i si existeix o no anèmia. És especialment important en animals joves, per malformacions congènites en òrgans vitals.
  • L’examen físic pot revelar anomalies del cor o dels pulmons que poden requerir l’avaluació de la funció cardíaca amb un electrocardiograma i radiografia de tòrax.

La millor manera de reduir els riscos anestèsics és fer aquestes proves per adaptar la pauta anestèsica a l’animal i al tipus d’intervenció. Igualment important és posar-se en mans de professionals formats específicament en la matèria i capaços de fer aquestes adaptacions per l’anestesia adequadament.

Article publicat a la revista viu a fons de Gener de 2017

Pinso de qualitat per gossos 2019

Pinso de qualitat

Abans d’entrar en matèria m’agradaria deixar clar que per comprar pinso de qualitat no vol dir que hagi de ser el pinso més car ni un pinso que surti a televisió. La qualitat del pinso ve determinada per la seva composició. Per això és important entendre l’etiquetatge.

Cada vegada són més els propietaris d’animals de companyia, que es preocupen de donar una bona alimentació. L’evolució de la indústria alimentària per a animals, també està ajudant positivament. Fa uns anys trobar un pinso ben formulat i amb ingredients de qualitat era difícil i car. La majoria de pinsos bons venien d’importació. Actualment són moltes les empreses nacionals que han apostat per productes de qualitat. El fet de ser un producte nacional ha ajudat a reduir els preus d’aquests productes.

Cada vegada són més els propietaris d’animals de companyia, que es preocupen de donar una bona alimentació. L’evolució de la indústria alimentaria per animals, també està ajudant positivament. Fa uns anys trobar un pinso ben formulat i amb ingredients de qualitat era difícil i car. La majoria de pinsos bons venien d’importació. Actualment són moltes les empreses nacionals que han apostat per productes de qualitat. El fet de ser un producte nacional ha ajudat a reduir els preus d’aquests productes.

Aquest post us servirà per tenir més informació i millorar el vostre criteri a l’hora de triar un pinso i saber si el que pagues s’ajusta amb el que compres.

Etiquetatge i el pinso de qualitat

Per poder triar un bon pinso primer s’ha d’entendre com funciona l’etiquetatge dels productes. Segons la llei d’etiquetatge de productes els ingredients han d’anar ordenats de major quantitat en primera posició i ordenats de forma decreixent (de més a menys). Les marques no estan obligades a posar percentatges,  si ho posa, és un punt a favor per la marca.

Partint d’aquest punt, valorarem, quins han de ser els aliments més adequats en el seu ordre.

En primera posició ha d’anar la proteïna (carns de pollastre, xai, vedella, peix…) en segona posició els carbohidrats (arròs, patata, cereals…) la resta serà aliments que puguin aportar elements vitamínics i minerals de forma natural. Normalment en última posició apareixen les vitamines i altres afegits.

Molt d’ull, algunes marques per evitar que apareguin els cereals per davant de la proteïna el que fan és dividir el concepte en varietats per exemple: blat, gluten de blat, civada, midó de blat… Si ho sumem tot, el més probable és que hi hagi més cereals que carn.

Un altre tema és valorar si els cereals són la font de carbohidrats més adequada, ja que els gossos no ho digereixen bé i generen moltes al·lèrgies. De fet els pinsos que no porten cereals (grain free) són els més idonis, aquests aporten carbohidrats a través de fècules i llegums. En cas que portin cereal el més adequat i el que millor toleren  és l’arròs molt més digerible i més adequat.

Qualitat de la carn

La qualitat de la proteïna és un altre aspecte clau per valorar la qualitat del pinso. Per ordre de major qualitat a menor qualitat aquesta seria la relació:

  • Carn deshidratada de …: és el producte de màxima qualitat, no conté ossos, plomes, peülles, banyes, becs…
  • Farina de …: conté ossos, plomes, peülles, banyes, becs. El problema de la farina és que part de la proteïna d’aquest producte no s’absorbeixen per tant no els hi és útil.
  • Subproducte animal: La pitjor qualitat. No és apte per consum humà, està fet amb restes d’animals que poden haver estat malalts, en descomposició…

En alguns etiquetatges apareix un percentatge de carn fresca, la qualitat  és molt bona, però s’ha de tenir en compte que conté un 80% d’aigua i una vegada deshidratat la quantitat no és rellevant.

Per altra banda és important que indiqui l’espècie de la carn: xai, pollastre, salmó… Per exemple genera molts de dubtes quan indica  proteïna d’au deshidratada, ja que no sabem quina au és i normalment això és farina.

Altres nutrients

Actualment podem trobar pinsos que no només es dediquen a aportar energia mitjançant la proteïna, carbohidrats i greixos, sinó que a més contenen altres ingredients com fruites, verdures, llegums, algues que aporten nutrients, vitamines i minerals de forma natural molt útils per la bona salut del vostre animal. D’altres pinsos necessiten additius per completar els nutrients necessaris per elaborar un pinso adequat.

Dingo Natura

Com ens preocupem per la salut de les vostres mascotes, vam decidir oferir la gamma Natura Diet de la companyia Dingo Natura. Abans de prendre la decisió que penso oferir, ens informem, avaluem i descartem una infinitat de marques. La gamma Natura Diet era l’única que ens aporta tot el que buscàvem, per millorar la qualitat de vida de les vostres mascotes: sense transgènics, conservants naturals, aliment complet i equilibrat, sense enganys en la seva composició d’ingredients.

Perquè tinguis una mica més d’informació us deixo amb el vídeo promocional de la marca, on explica el perquè del que fabriquen.

Pàgines d’interès:

Fundació FEDNA

Dog Food Advisor

El teu gos o gat fuma?

Si ets fumador i comparteixes la casa amb algun animal de companyia, aquest article t’ajudarà a adoptar precaucions, a canviar d’hàbits o en el millor dels casos animar-te a deixar de fumar.

Diversos estudis confirmen que  els animals de companyia es veuen negativament afectats com a fumadors passius. Els riscos i les malalties associades són diversos i de gravetat tant en gats com en gossos.

En el cas dels gats es va constatar que el risc de limfoma quan són exposats al fum del tabac era 2,5 vegades superior a un gat no exposat. En gats que han estat exposats 5 anys o més al fum del tabac, el risc augmentava fins al triple respecte a un gat que no rebia fum de tabac. En aquests estudis també s’associa el risc de desenvolupar càncer de boca, ja que els residus nocius es dipositen en el seu pelatge i el seu llepat diari fa que aquestes substàncies passin a la cavitat oral i al seu sistema digestiu.

Per als gossos que viuen amb fumadors les expectatives també són negatives. Són més propensos a tenir problemes respiratoris de tipus asmàtic, bronquitis i càncers de pulmó.Els gossos de morro llarg tenen un risc de patir càncer de fosses nasals de fins a un 250%. Mentre els de morro xato tenen més probabilitats de càncer de pulmó.

Man walking outdoor with his Dog

Els animals de companyia poden entrar en contacte amb els components nocius del tabac de formes diferents:

  • El fum que expulsa directament la cigarreta
  • El fum que expulsa el fumador
  • Residus tòxics que queden a la nostra pell, al seu pelatge, a la roba, als mobles o parets

Encara que no es fumi dins de casa, els animals de companyia estaran exposats als residus que quedin en les superfícies. Recordeu que van descalços, es llepen les potes i el pelatge i tot agent nociu serà ingerit.

Així que us aconsellem:

  • No fumar en espais tancats en presència del vostre animal
  • Evitar fumar en els llocs on habita normalment l’animal
  • Rentar-se bé les mans abans de tocar l’animal per evitar deixar restes de residus sobre el seu pelatge

Ja tens alguns arguments més per fumar menys o deixar de fumar, ànim!

 

Si creus que aquest article t’ha servit d’ajuda comparteix!

 

Com raspallar el teu gos o gat

Beneficis del raspallat del teu gos o gat

Raspallar i pentinar el teu gos hauria de formar part de la rutina d’higiene de la teva mascota. Són molts els beneficis que aportes:

  • evitaràs la formació de nusos,
  • trobaràs menys pèls per casa
  • eliminaràs la pols que li queda al pelatge,
  • el benefici més important, l’enfortiment dels vincles afectius entre la teva mascota i tu.

Ja des de cadell, s’hauria d’acostumar al raspatllat diari. D’aquesta manera ho entendrà com una fet normal i natural que forma part de l’interacció mascota-persona. Si per alguna raó, no has pogut iniciar-lo des de cadell, no importa, s’hi acostumen de grans ja que per a ells es tracta d’un massatge.

S’ha de tenir en compte el tipus de pèl i la seva llargada. S’utilitzen diferents intruments per a un pèl llarg i arrissat que per a un pèl curt.

Per a gats i gossos de pèl curt

Raspallar-los de dues a tres vegades a la setmana pot ser suficient. Es recomana utilitzar un guant de goma amb pues, molt pràctic per aquests tipus de pelatge.

Gats i gossos de pèl llarg

Necessiten d’una major freqüència de raspallat. Han de pentinar-se cada dia per tal d’evitar els nusos. I com a referencia, com més llarg és el pelatge de l’animal, més llargues han de ser les pues del raspall.

Comprar un raspall

A l’hora de adquirir un raspall, us recomanem adquirir-los en el vostre centre veterinari o botiga especialitzada en animals. És important que les pues no siguin extremadament dures, ja que podrien ferir-los la pell.

Tècnica de rapallat

La tècnica de raspatllat és molt senzilla, primer cal raspatllar seguint la direcció del pelatge. Començar pel cap i anar baixant fins a la cua. Aneu amb precaució en les zones més sensibles com a la panxa i part interna de les potes anteriors i posteriors.

Vídeo de com raspallar el teu gos

Call Now Button