Dermatitis en gossos (2019)

Que és la dermatitis?

La dermatitis en gossos és quan hi ha una inflamació de la pell. En general és una malaltia que causa picor i malestar per tot el cos, juntament amb lesions en zones concretes (orelles, barbeta, llom, panxa, potes, cua…).

Hi ha molts tipus de dermatitis, però a continuació explicarem breument les més comunes. Els tractaments de les dermatitis en gossos varia molt depenent del tipus de dermatitis, alguns poden ser aguts i puntuals i d’altres de per vida.

Dermatitis bacteriana

Aquest tipus de dermatitis o pioderma és causada per diferents bacteris (cocs, bacils,..) que es troben o no de forma normal en la pell de totes les nostres mascotes.

Causa una alteració de la barrera cutània, intensificant la picor. L’animal es rasca i això causa ferides (pústules), fent que tot plegat vagi a pitjor. En alguns casos pot arribar a causar immunosupressió.

Es prenen mostres de la pell inflamada i es miren sota microscopi.

El tractament varia segons el tipus de lesions. En alguns casos únicament amb xampús de tractament dermatològic podem reduir la població de bacteris i solucionar el problema. Altres casos només amb un xampú no és suficient i necessiten antibiòtics durant un període curt o llarg de temps i altres fàrmacs per treure la picor. En qualsevol cas, els banys setmanals són molt recomanables.

S’han de realitzar controls al microscopi quan acabem el tractament per veure si la sobre població de bacteris, s’ha reduït.  

Dermatitis Fúngica

En aquest cas la dermatitis en gossos, el problema radica en els fongs i llevats, com els dermatòfits o la Malassezia.

El tractament sol ser una mica més llarg, fins a 30 dies de durada. S’han de realitzar controls al microscopi per veure si el fong o el llevat s’ha eliminat definitivament.

Dermatitis parasitaria

Els paràsits també ens poden donar problemes inflamatoris a la pell. Els més comuns són Demodex, Sarcoptes, Otodectes, Cheyletiella, polls…

Les puces també poden donar una dermatitis, però en parlarem més endavant perquè causen una reacció al·lèrgica.

La base del tractament és una bona desparasitació, tant interna com externa, juntament amb el fàrmac més adient pel tipus de paràsit que hi hagi.

Dermatitis atòpica

És una de les patologies més comunes en la clínica veterinària de gossos i gats.

L’atòpia és una malaltia que causa un defecte en la formació de la barrera de la pell, i dóna lloc a una pell molt seca, que acaba formant escames i irritació, provocant molèsties i picors.

És un problema que durarà tota la vida de l’animal, i que anirà tenint més o menys intensitat segons l’època de l’any o l’estat general de la nostra mascota. Hi ha races, que per factors genètics tenen certa predisposició. Tots els que teniu un gos de la següent llista, segur que ja sabeu de que parlem:

• West Highland White Terrier 
• Bòxer
• Llaurador
• Dàlmata
• Setter 
• Pastor Alemany
• Shar Pei 
• Bulldog Francès

Un dels tractaments principals seria eliminar tots els possibles al·lèrgens, per això es recomanen banys setmanals i una correcta desparasitació. Es poden realitzar tractaments de curta durada (en el moment del brot) o de llarga durada (de forma prolongada en el temps). S’han de realitzar revisions periòdiques per modificar les dosis segons l’estat de la mascota.

Dermatitis al·lèrgica o per contacte

És la reacció de la pell quan entra en contacte amb alguna substància irritant o al·lèrgica. Les lesions se solen localitzar a les zones sense pèl, tot i que es poden donar en la resta del cos.

La dermatitis al·lèrgica per picada de puça (DAPP) és una patologia freqüent en animals que no estan correctament desparasitats. La pell reacciona a la saliva que injecten les puces en picar, i juntament amb els seus excrements, causen picor sobretot a la zona lumbar.

En aquest cas, el tractament s’ha de fer a la nostra mascota (antibiòtics i desparasitacions) i a l’ambient (rentar el seu llit i joguines, i també el sofà o altres zones on l’animal estigui habitualment).

Dermatitis humida

Les lesions d’aquesta dermatitis en gossos, són característiques i les localitzacions més comunes són a plecs del nas, barbeta, coll, dors de les extremitats i base de la cua. L’animal es mossega les zones on hi ha les lesions, fet que provoca un augment la irritació i per tant de la picor. Són lesions que estan constantment infectades.

El tractament es basa en antibiòtics i cures diàries de les lesions. S’ha d’evitar que l’animal es continuï llepant per tant, segons la zona, haurem de fer servir un collar isabelí.

Serveis

[pt_view id=”056ffcejd3″]